“El camino es largo i lleno de dificultades. A veces, por extraviar la ruta, hay que retroceder; otras por caminar demasiado aprisa, nos separamos de las masas; en ocasiones por hacerlo lentamente, sentimos el aliento cercano de los que nos pisan los talones. En nuestra ambición de revolucionarios, tratamos de caminar tan aprisa como sea posible, abriendo caminos, pero sabemos que tenemos que nutrirnos de la masa y que esta sólo podrá avanzar más rápido si la alentamos con nuestro ejemplo”.Paraules de Che Guevara que “los pamfletaires” tindrem presents, perquè estem a babord (a la part esquerra) de l’embarcació, per mostrar que tot i que la PROA del vaixell sembla tenir capità, la popa ha quedat sense tripulació. Les contradiccions manifestes amb els socis de govern plasmades a la premsa, no han estat motiu suficient per no entrar a governar. Mireu, mireu:
(Proa de Blanes, nº 18, octubre.2006)
“(...) Els ciutadans han de premiar o castigar als polítics que no donen o manipulen l’informació a l’abast dels seus conciutadans, i això és el que està passant a Blanes. Els programes electorals son tirats a la paperera quan aquests polítics arriben al poder i fan el contrari del que havien promès. Així que posem-nos mans a la feina i comencem a pensar en nosaltres mateixos (...)”.
I tant! Penseu, penseu en vosaltres mateixos! Que la ciutadania premiarà i castigarà quan vegi que les veritats venudes com temples cauen com castells de sorra quan s’arriba al poder.
(Proa de Blanes, nº 16, agost 2006)
“(...) Què es podria aconseguir amb tot això? Que tota la (mal) anomenada classe política, que viuen com Déu, anirien amb les orelles ben dretes per por de prendre la mamella. Es podria també donar el cas de que alguns d’ells, que ja fa anys i anys que viuen de conya, tinguessin d’arremangar-se i complir horaris laborals per tal de fer bullir l’olla (...)”.
Doncs va, sincronitzeu rellotges! No sigui que “tempus fugit”. Això si, a fer sonar flors i violes, per si de cas no perdeu el fil. No sigui cas que ara que la teniu ben aferrada, la mamella vull dir, us la prenguin.
(Proa de Blanes, nº 18, octubre 2006)
“(...) Si ens volen vendre o si volen desacreditar l’opció de tripartit, que facin una força política que es digui tripartit, però a les urnes la ciutadania només vota un partit. Els mateixos polítics no ens permeten escollir, passades les eleccions, els pactes que ells, descaradament, fan en un despatxet, moguts per interessos únicament partidistes. (...). És el primer que hem de canviar. Si no surt un partit clarament guanyador, que facin les cinc o sis combinacions diferents de partits, i que la ciutadania les torni a votar. Aleshores es podran omplir la boca amb el que sempre i sense cap vergonya, ens han estat fent creure: que la ciutadania els ha escollit”.
A veure: CiU, PDB, PP i si de cas “ara Si, ara NO”, si no surten malament els comtes, sumen 4. La ciutadania només vota un partit i clar, es evident que 4 són un partit clarament guanyador, no? Haurien de veure un concurs de la televisió (els hi recomano, divertit i francament interessant) que porta per títol “¿SABES MAS QUE UN NIÑO DE PRIMARIA?”. PROA!!!!!! Suspesos en matemàtiques!
(Proa de Blanes, nº 23, abril/maig 2007)
“(...) CiU, toda la legislatura sin hacer nada como oposición, cobrando del pueblo, y los días del pleno numerito de teatro delante de los medios de comunicación. (...) PP, sin palabras, lo mismo que un florero en un garaje. (...). Otros datos a valorar, son las previsibles subastas o chantajes de los pactos post-electorales. Ahora, nadie quiere hablar de ellos, pero las evidencias hablan solas. Entre ellas, el único aliado que le queda a ERC es CiU, salvo que ambos no sumen la mayoría y tengan que intentar incluir el soporte del PP(...), los lectores de PROA sabéis que unos y otros reciben duras críticas por parte nuestra Queremos desarrollar nuestro programa para transformar Blanes y no queremos que ningún pacto nos lo condicione, aunque abrimos las puertas a quienes compartan programa(...)”
Amics no tinc paraules! Primer critiquem els pactes, però després com sembla que compartim programa, obrim la porta. Sincerament, algú en pot aclarir primer el programa i després les similituds? Clar, com CiU no ha fet res en tota la legislatura i ha cobrat del poble, segons vostès, i el PP “lo mismo que un florero en un garaje” -qui li havia de dir eh!, senyor Lillo!-, doncs passeu, passeu que veureu el piset i de passada, que tal si signem un pacte?
(Proa de Blanes, nº 23, abril/maig 2007)
“(...) Amb el personal que hi ha ara no podem anar ni a la cantonada. No saben d’on venim, ignoren a on som i no tenen cap idea de vers on hauríem d’anar. Només tenen set de poder”
A vegades també li he de donar la raó senyor Ramos. No sabem d’on venim perquè això és ahir i és temps passat que ja no ho recordem o no ho volem recordar, no tenim cap idea de vers on hauríem d’anar perquè el futur que ens espera, amb aquest Ajuntament tot just estrenat, es incert. Com diria Allen Zimmerman (Bob Dylan pels amics) només ens queda avui, i malauradament, ja ho diu vostè, ignorem a on som! Però clar no sempre es pot tenir la raó. Quan diu que amb el personal d’ara no podem anar ni a la cantonada, encara no puc entendre com surt de casa seva per anar a treballar a l’Ajuntament. Que no sap qui són els seus companys de consistori? Si, si, aquells amb els que: ni a la cantonada!
(Proa de Blanes, nº 12, març 2006)
“(...) El passat dia 17 de febrer d’enguany, la confederació CiU presentarà el que serà candidat per la mateixa a les properes eleccions municipals de 2007 El seu passat polític no està gaire clar. (..) Com es pot fiar d’una persona que el dissabte 25 de febrer digui que no aprovaran els pressupostos perquè hi ha un desfasament de 7 milions d’euros i el dilluns, 27 de febrer, CiU aprova els pressupostos?(...). La Confederació ha triat al doctor (perquè es una persona de pau i consens) pressionada per un grup de la mateixa que no volia veure a n’en Ramon Ramos ni a la Susanna Sola (...). La Confederació, al posar al doctor com a candidat, vol fer una política continuista, ja que aquest senyor, ja ha estat dintre del govern i està a l’oposició actualment (aquesta que no far res).(...)”
Lleig, molt lleig Junta Directiva de PROA. “Hoy te quiero mas que ayer, ¿Pero menos que mañana?” Haurien de llegir el refranyer popular, els hi sona? “HASTA EL RABO TODO ES TORO”, “NO VENDAS LA PIEL DEL OSO ANTES DE HABERLO CAZADO”. Sembla que per arribar al poder tot els hi ha valgut, però ara com explicaran a tots aquells que els hi han votat que: “donde dije DIGO digo DIEGO”.
Ciutadania! Veient aquestes joies d’articles, malauradament, només puc citar Molière: “Los cántaros cuanto más vacíos, más ruido”
