SOUS, SOUS I SOUS!

Passat l’estiu, la política municipal continua bullint. Els nostres polítics realment no han estat parats.Tots nosaltres, pensant que en el començament del curs tindríem els llibres escolars gratuïts, ens hem tornat a trobar la primera promesa electoral incompleta, però això si, s’han apujat els sous.
Ara, quan comença el període on les entitats esportives comencen la temporada, ens trobem que els pares i mares dels nois i noies federats en algun esport, hauran de pagar les revisions medico-esportives dels seus fills i filles, perquè l’Ajuntament ha retirat la seva forma de subvenció a les entitats esportives, que des de feia anys i per acord de tot el consistori (en aquells moments governava CiU i ERC) va ser instaurat, com una manera de tenir cura de la salut des nostres fills. Es clar, és millor destinar els diners a omplir les butxaques dels polítics, o dels seus càrrecs de confiança o d’algun esportista d’elit, que garantir que els nostres fills puguin fer esport amb totes les garanties, l’anomenat esport de base.
Quan van haver les pujades de sous, i la nominació dels càrrecs de confiança, el nostre alcalde declarava que el sou que cobraria no arribava al sou que cobrava com a director gerent de l’Hospital Asil de Blanes. Tenint en compte que el conveni de geriatria és un dels més baixos d’Espanya, te la barra de dir que el sou de quasi 73.000 € anuals, no arriba al sou de gerent. Em poso en la pell dels treballadors i treballadores de l’Hospital Asil, que no fa gaire reivindicaven millores laborals i salarials, com es deurien sentir de menyspreats. I com s’han de sentir tots aquells que mes a mes paguen la factura per l’ingrés d’algun dels nostres majors, saber que un percentatge, i gran del que paguen, es per cobrir aquest sou.
Ja sabem que els sous dels alts directius són molt elevats, però quan estem parlant de serveis a la comunitat, no creieu que és abusiu? I més quan els salaris dels treballadors són miserables.Queda clar que els nostres polítics actuals prefereixen aparentar que preocupar-se realment per les persones. I l’únic que prioritzen és la seva butxaca i la seva imatge.
Anirem veient al nostre poble com hi ha coses que es deixen de fer, perquè cada mes cal pagar aquests sous, tant els dels polítics electes, com els dels càrrecs de confiança que han col·locat...
Com deien els del PROA! La mamella és massa sucosa, i ara són ells els que estan aferrats. Votants del PROA no us sentiu enganyats? Vosaltres que pensàveu que votàveu per millores a la ciutadania de Blanes, i que teniu tot el dret de pensar-ho.
Perquè ara, a més a més, us tocarà fer recollida selectiva. Us tocarà ser solidaris amb el planeta.
Sabíem que eren de la dreta més rància (prioritzar l’individu per sobre la col·lectivitat), encara que ells ho volguessin dissimular, però cada vegada ho estan deixant més pales. Tan els del PROA com CiU... on anirem a parar!

Amparo

SANTA ANNA, FESTES... O FES-TE FOTRE!

Deixant de banda la discussió de que si les festes grans de Blanes donen massa protagonisme als focs per la seva llarga durada, hi han algns aspectes curiosos que per al ciutadà confirmen la visió d'un Ajuntament només amb afany recaptatori.

Parlem doncs del dia 26 de juliol Santa Anna, patrona de Blanes, on tots els blanencs, i els que no ho son però que hi solen esser en aquests dies, creuen que tindran l'oportunitat de gaudir d'un matí llarg i relaxat, sense soroll...
Així, la nit abans aprofitem per anar de marxeta: els focs, un soparet, unes copetes, una mica de ball a les Barrakes i... a la piltra!!! Quan estàs en el millor dels sons, recuperant-te de la gairebé segura ressaca, tot es posa a tremolar, un terrible estrall es capfica en el teu cervell, un trepant està fent un forat al teu cap.... Deu meu, ahir em vaig passar! penses, abans de gosar obrir els ulls. Quan ho fas descobreixes que potser si que vas una mica tocat, però que la realitat s'imposa. Davant de casa, com cada dia, veus els paletes aixecant els maons de les vivendes que estan construint, amb la radio a tota metxa emeten salsa o sevillanes; el trepant gegant treballa imparable al solar del costat preparant els fonaments d'un altre edifici, arrencant crostons de terra recollits per una grua que descarrega en un asmàtic i pudent camió de gran tonatge.
Ara si que estàs espantat!! que no era festa avui? ha estat tant llarga la ressaca que m'he menjat un dia i faig tard a treballar? cal que pensi en trucar a alcohòlics anònims...?
Tranqui... no et passa res greu, avui es Santa Anna, avui es festa, i es també el dia en que des de l'Ajuntament s'imparteix la norma absoluta de que tots els establiments comercials han de romandre tancats. Al carrer les botigues son tancades gairebé totes. Estorat, truques a la policia local per denunciar que s'està infringint la festa patronal, que no et deixen aprofitar a gust el dia de descans. La resposta et deixa bocabadat: Si les empreses constructores que fan les obres no pertanyen a Blanes, com que a ells en les seves poblacions no els hi afecta la festa, no estan obligades a respectar-la.
Ara si que t'encens com un coet!! I jo que? i el meu dret a la festa que?
Doncs tothom a fer-se fotre, blanencs, estiuejants, turistes, nens i nenes, gent gran...., l'afany recaptatori de l'Ajuntament sembla ser tant gran i la seva servitud envers les empreses constructores tan immens, que no es pot perdre ni un sol dia al any. No es pot impedir que treballin els constructors, perquè a lo pitjor s'enfadarien, els pobrets, per perdre un dia de treball i a lo pitjor deixaven de construir a Blanes.
Això si, els blanencs que treballen en aquestes obres, també els hi toca treballar, es com si fossin en territori estranger, com si treballessin en una ambaixada. Quines coses! Ara be, si en Mohamed de la botigueta del tot a cent, o la Maria de la botiga de garbuix on hi trobes quatre llaunes i dues samarretes, una caixa de fils i el tauró de plàstic per la canalla, se’ls hi acudeix obrir una estoneta, pot ser que se’ls hi obri un expedient i acabin pagant una multa.

VISCA LA FESTA! (per qui la pugui gaudir)

Manfer

FELIÇ ANY 2008

Les deseamos a todas las buenas personas que conocemos que el próximo año tengan toda la fuerza y den lo mejor de sí mismos sin importarles que les recompensen sus esfuerzos para trabajar por un mundo mejor, en el que la paz sea posible, con justicia y equidad y en el que sobrevivan las utopías aunque parezcan (y sean imposibles).
Porque trabajar para construir un mundo mejor es la felicidad más posible:

feliz año de trabajo para todas y todos!!!