26 de març del 2008

PENELOPE A BLANESITACA

Com la mítica esposa d'Ulisses, des de que ha començat la nova etapa política el Penelopequip de govern ha començat el joc de fer i desfer la peça del teler. Bé, ara el que fa només es desfer, perquè de fer, fer, encara no ha fet res. Tampoc es sap a quin heroi estan esperant, perquè la veritat, d'herois en aquest equip no se’n sap cap, ni present ni absent, encara que alguns sembla que creguin que ho son.

Des del primer dia es va anar desfent la peça ja feta d'un teler que ja tenia un bon tros acabat. Primer, adéu a l'estacionament de les autocaravanes; després, la recollida selectiva; a continuació, les revisions mèdiques.... ja tenim la peça ben esquinçada i ja veurem quin altre descosit ens prepararà cada ple.

Enlloc d'un tapis ben ordit, ens trobarem amb una mena de cobrellit de patchwort, d'aquells que tan agraden als ianquis però que de finor i estil no en tenen gaire, això si, de coloraines per enlluernar deu ni do!

Mes que un Ulisses, el que hi ha al front es un Polifém, que per allò del únic ull, li falta visió lateral i perd el control dels que diuen que li fan costat i que, com el personatge mític, al pas que va acabarà encegat però no pel tronc d'un enemic sinó per les pedres que es llencen els de la mateixa pleta. I segueixen posant pedaços i els cusen amb fils de mala qualitat.

La desfeta de la platja de s’Abanell, una altra apedaçada de rocs i cap posició enèrgica del Peneloequip per posar-hi remei. Desapareix l’ambulància municipal i quan arribi l’estiu que a cap blanenc se li acudeixi posar-se malalt per que potser no hi arribarem a temps mes que d’encarregar la caixa de fusta. Un altra tros de teler esquinçat! I quan el Peneloequip ens diu que no ens amoïnem, que els propers pedaços a afegir al teler seran de millor qualitat, no us ho creieu pas! Quan els altres servidors (que no servents, no ens confonguem) de Blanes fan propostes de teles i fils fins per a tothom, el Peneloequip els rebutja, diuen que no fan per ells, que aixó no toca.
No toca donar més i millor atenció a les víctimes de la violència de gènere, no toca millorar la qualitat dels barris, per ells això no son teles fines...

Això si, els hi fan peça les propostes dels prínceps que festejaven a Penelope per tal de fer-se amb Ítaca: quedarà molt maca una rambla Ruyra d’un sol carril de circulació -ja en parlarem quan els embussos arribin fins a Palafolls- aixó si, amb unes voreres de pedra de Girona de luxe.

Encara que no se on podran aparcar els cotxes els visitants que vulguin passejar per la zona de vianants, per que molt parlar de lo bonic però de zones de aparcament no se’n diu res. Ja veieu quin tapis! Sembla una mostra de les manualitats que fan alguns malalts mentals als psiquiàtrics.

Clar que tothom ho sap, de bojos n’hi han mes a fora que a dins...
Manfer


10 de març del 2008

DE BUENOS MODALES Y COMPORTAMIENTO

De un tiempo a esta parte la sociedad en general y el individuo en particular se ha deshumanizado. Se han perdido los valores y el comportamiento ha dejado de ser del todo respetuoso.

Los viejos manuales de Urbanidad explicaban que para cambiar algo (y en política es más que evidente que ese cambio ha de producirse) en los demás sin que se ofendan hay que comenzar con elogios a sus buenas cualidades. Después hay que llamar indirectamente su atención sobre los errores de los demás. Luego se debe hablar de los propios errores antes de censurar a los del prójimo y hacer preguntas en lugar de dar órdenes y señalar con el “dedo acusador”, tan propio de dictadores. Más tarde hay que permitir que el prójimo salve su prestigio.

En los últimos plenos de nuestra localidad encuentro a faltar lo caluroso de la aprobación, la abundancia en el elogio, etc., dando a entender que los defectos o errores son de fácil corrección. Finalmente hay que procurar que los demás se sientan felices al hacer lo que se les sugiere porque tendrán una gran satisfacción. Sres. políticos “Ustedes son excelentes políticos; no caen en errores frecuentes entre sus colegas; el pueblo somos soberano pero también nos equivocamos a menudo y no comprendemos las razones profundas de sus decisiones.

Aunque para alguno de ustedes se me hace difícil aplicar estas palabras, nunca fui devoto de posturas fascistas, racistas ni adulador de mediocres de medio pelo fundadores de partidos altamente contaminantes, en lo que a comportamiento y buenos modales se refieren; ¿No creen que sería bueno para este pueblo, al que han servido con rigor y solvencia, algunos, que ha llegado el momento de hacer pequeñas correcciones que, además, podrían proporcionarles el aplauso general? ¿Por qué no dimiten?

Yube

BORRACHERA DE 0,7%


Hace días leí sorprendido la noticia de la recogida de firmas del PDB contra el 0,7%. El Regidor de Deportes y Medios de Comunicación, aquel que monta los circos, le crecen los enanos y los rojos que confabulan (¡veo muertos! Que diría el joven protagonista de aquella deliciosa película titulada El Sexto Sentido) expresaba su desacuerdo con el 0,7% del presupuesto que se destina a ayudas para el tercer mundo.

El Sr. Anselmo Ramos anuncia a bombo y platillo que hará campaña para saber que quiere hacer el pueblo con el famoso 0,7% (un referéndum que planteado con una pregunta dirigida deja sin poder expresar la libre opinión, y recuerda una vez más que quién monta un referéndum, con recogida de firmas, lo hace para ganarlo).

Como dice el periodista Andrés Trapiello en un artículo dedicado a las grandes causas: “Desde la época de Franco, en que lo único que se podía hacer era firmar todos los manifiestos y escritos de protesta, jamas he vuelto a firmar un solo papel en la calle, por dos razones: la primera porque la firma de uno, dada de esa manera, no vale la absolutamente nada, y porque, salvo la de condenar la pena de muerte, uno ha aprendido también a desconfiar de la Grandes Causas, ya que las Grandes Causas nunca son de Dirección única”.

Se podrá estar de acuerdo o no con el escritor, yo mismo sigo firmando por Causas de las llamadas, por algunos, Perdidas. Pero lo que no cabe duda es que lo mejor es brindar. ¿Sorprendidos? Lean al mismo Trapiello: “Hace unos días, junto a un quiosco, estaban dos o tres de estos peticionarios (se refiere a muchachos que buscan firmas en la calle), y también un mendigo venerable, de esos con un gabán amplio y raído y unas barbas amarillentas y luengas, uno de esos viejos que piden para vino, (...). La gente huía de los chicos, pero dejaba sus céntimos en la mano sarmentosa del pobre(...). Entonces uno de los chicos le dijo de muy buen talante (anda, yo también conozco a uno así muy famoso) que lo iban a contratar, que tenía don de gentes. El mendigo se les quedó mirando (...). El muchacho siguió bromeando (...). Le dijo textualmente: “abuelo te fichamos”.

El abuelo sonrió también, porque estaba solo, y dijo que la gente le daba limosna porque sabía que se lo iba a gastar en vino, en cambio ellos iban a tener siempre el mismo problema, porque “¿de qué sirven los papeles?”, y añadió: “¿De qué me han servido a mí?”. Se quedaron los tres sin decir una sola palabra porque seguramente pensaban que aquel mendigo tenía que haber sido el primer solidario con su causa. El viejo debió de darse cuenta también de que les había hecho daño, rebuscó en un revoltijo de bolsas, sacó una botella de vino y se la tendió al que había hablado con él, pidiéndole su solidaridad en ese instante supremo de tener que emborracharse solo”.

Sr. Ramos, brinde, pero no se emborrache de un poder que no posee. En tal caso, hágalo con sus socios de gobierno (esa derecha que ahora gobierna Blanes), pero no por el 0,7%. Celebren el éxito de la pasada visita por nuestra localidad de los “monarcas de oriente” y de su majestad “Carnestoltes” (creo fue un éxito rotundo según informan sus fuentes). Pero eso sí, bien lejos, al polígono, para que el ruido de la fiesta no moleste. Pero recuerde una cosa: también molesta la feria y muchos nos callamos. Igual tendremos de salir a recoger firmas.

El Sexto Sentido

5 de març del 2008

QUI EN TÉ LA CULPA?

L’acceptació de la pròpia responsabilitat pels actes comesos per un mateix, i per les conseqüències d’aquests és un senyal inequívoc de maduresa. Lamentablement, en els darrers anys sembla que no sabem educar gaire en aquest aspecte tan fonamental de l’individu adult.

Abans, si de l’escola cridaven uns pares perquè el fill havia fet una malifeta, sense preguntar res ja rebia un mastegot, desprès el càstig en funció de la malifeta en qüestió. Actualment, els pares van a parlar amb el professor tot defensant el seu fill:

- “Però el meu nen diu que ha sigut culpa del Pepito, que l’ha insultat primer”.

- “Home, –diria el mestre- però el seu fill ha deixat estabornit al Pepito d’un cop de diccionari...”

- “Si, però no li volia fer mal, a més, l’altre s’hagués pogut apartar, no?"

I és clar, a força de protegir els fills com si fossin de mantega es genera una societat immadura, on tot el que passa és culpa d’un altre, i així hem d’escoltar als del PP culpant Zapatero dels atemptats d’ETA, i fins i tot si hi ha sequera o si plou massa. Però sense anar tan lluny, hi ha polítics a Blanes que estan culpant els immigrants de la delinqüència, de la manca de feina...Clar, que els nazis van culpar el poble Jueu dels problemes d’Alemanya i es va originar l’Holocaust! I l’alcalde de Blanes va prometre llibres de franc per a tots els alumnes, però resulta que no hi havia diners suficients al Consistori, ja veurem de qui és culpa el curs vinent...

També molts ciutadans per tal de no assumir cap responsabilitat no exerceixen el seu dret a vot, així, governi qui governi es poden queixar de tot, “jo no crec en els polítics”, diuen, “no tinc cap responsabilitat del mal govern que puguin exercir.” Pensen que d’aquesta manera no s’equivoquen mai.

Pot ser estem en un país d’irresponsables, doncs la culpa sempre és del veí, de l’alcohol, o de les males companyies, mai de l’individu, com si aquest no tingués la llibertat de triar un comportament o altre. Quantes vegades hem sentit com a disculpa d’un acte de violència sexual: “És que anava provocant...” On tenia el cervell l’agressor?"

El problema és quan ens creiem les pròpies excuses i les dels altres, és més fàcil acceptar que quan alguna cosa va malament és per una causa aliena a nosaltres, sigui com individus o com a col·lectiu, així no ens hem d’implicar per trobar una solució.

Però, vaja! Ara s’ha m’ha cremat el dinar! La culpa és d’Esquerra Unida que m’ha fet despistar per escriure l’article, si més no, això és el que explicaré a la meva família...


10 de gener del 2008

SOUS, SOUS I SOUS!

Passat l’estiu, la política municipal continua bullint. Els nostres polítics realment no han estat parats.Tots nosaltres, pensant que en el començament del curs tindríem els llibres escolars gratuïts, ens hem tornat a trobar la primera promesa electoral incompleta, però això si, s’han apujat els sous.
Ara, quan comença el període on les entitats esportives comencen la temporada, ens trobem que els pares i mares dels nois i noies federats en algun esport, hauran de pagar les revisions medico-esportives dels seus fills i filles, perquè l’Ajuntament ha retirat la seva forma de subvenció a les entitats esportives, que des de feia anys i per acord de tot el consistori (en aquells moments governava CiU i ERC) va ser instaurat, com una manera de tenir cura de la salut des nostres fills. Es clar, és millor destinar els diners a omplir les butxaques dels polítics, o dels seus càrrecs de confiança o d’algun esportista d’elit, que garantir que els nostres fills puguin fer esport amb totes les garanties, l’anomenat esport de base.
Quan van haver les pujades de sous, i la nominació dels càrrecs de confiança, el nostre alcalde declarava que el sou que cobraria no arribava al sou que cobrava com a director gerent de l’Hospital Asil de Blanes. Tenint en compte que el conveni de geriatria és un dels més baixos d’Espanya, te la barra de dir que el sou de quasi 73.000 € anuals, no arriba al sou de gerent. Em poso en la pell dels treballadors i treballadores de l’Hospital Asil, que no fa gaire reivindicaven millores laborals i salarials, com es deurien sentir de menyspreats. I com s’han de sentir tots aquells que mes a mes paguen la factura per l’ingrés d’algun dels nostres majors, saber que un percentatge, i gran del que paguen, es per cobrir aquest sou.
Ja sabem que els sous dels alts directius són molt elevats, però quan estem parlant de serveis a la comunitat, no creieu que és abusiu? I més quan els salaris dels treballadors són miserables.Queda clar que els nostres polítics actuals prefereixen aparentar que preocupar-se realment per les persones. I l’únic que prioritzen és la seva butxaca i la seva imatge.
Anirem veient al nostre poble com hi ha coses que es deixen de fer, perquè cada mes cal pagar aquests sous, tant els dels polítics electes, com els dels càrrecs de confiança que han col·locat...
Com deien els del PROA! La mamella és massa sucosa, i ara són ells els que estan aferrats. Votants del PROA no us sentiu enganyats? Vosaltres que pensàveu que votàveu per millores a la ciutadania de Blanes, i que teniu tot el dret de pensar-ho.
Perquè ara, a més a més, us tocarà fer recollida selectiva. Us tocarà ser solidaris amb el planeta.
Sabíem que eren de la dreta més rància (prioritzar l’individu per sobre la col·lectivitat), encara que ells ho volguessin dissimular, però cada vegada ho estan deixant més pales. Tan els del PROA com CiU... on anirem a parar!

Amparo



8 de gener del 2008

SANTA ANNA, FESTES... O FES-TE FOTRE!

Deixant de banda la discussió de que si les festes grans de Blanes donen massa protagonisme als focs per la seva llarga durada, hi han algns aspectes curiosos que per al ciutadà confirmen la visió d'un Ajuntament només amb afany recaptatori.
Parlem doncs del dia 26 de juliol Santa Anna, patrona de Blanes, on tots els blanencs, i els que no ho son però que hi solen esser en aquests dies, creuen que tindran l'oportunitat de gaudir d'un matí llarg i relaxat, sense soroll...
Així, la nit abans aprofitem per anar de marxeta: els focs, un soparet, unes copetes, una mica de ball a les Barrakes i... a la piltra!!! Quan estàs en el millor dels sons, recuperant-te de la gairebé segura ressaca, tot es posa a tremolar, un terrible estrall es capfica en el teu cervell, un trepant està fent un forat al teu cap.... Deu meu, ahir em vaig passar! penses, abans de gosar obrir els ulls. Quan ho fas descobreixes que potser si que vas una mica tocat, però que la realitat s'imposa. Davant de casa, com cada dia, veus els paletes aixecant els maons de les vivendes que estan construint, amb la radio a tota metxa emeten salsa o sevillanes; el trepant gegant treballa imparable al solar del costat preparant els fonaments d'un altre edifici, arrencant crostons de terra recollits per una grua que descarrega en un asmàtic i pudent camió de gran tonatge.
Ara si que estàs espantat!! que no era festa avui? ha estat tant llarga la ressaca que m'he menjat un dia i faig tard a treballar? cal que pensi en trucar a alcohòlics anònims...?
Tranqui... no et passa res greu, avui es Santa Anna, avui es festa, i es també el dia en que des de l'Ajuntament s'imparteix la norma absoluta de que tots els establiments comercials han de romandre tancats. Al carrer les botigues son tancades gairebé totes. Estorat, truques a la policia local per denunciar que s'està infringint la festa patronal, que no et deixen aprofitar a gust el dia de descans. La resposta et deixa bocabadat: Si les empreses constructores que fan les obres no pertanyen a Blanes, com que a ells en les seves poblacions no els hi afecta la festa, no estan obligades a respectar-la.
Ara si que t'encens com un coet!! I jo que? i el meu dret a la festa que?
Doncs tothom a fer-se fotre, blanencs, estiuejants, turistes, nens i nenes, gent gran...., l'afany recaptatori de l'Ajuntament sembla ser tant gran i la seva servitud envers les empreses constructores tan immens, que no es pot perdre ni un sol dia al any. No es pot impedir que treballin els constructors, perquè a lo pitjor s'enfadarien, els pobrets, per perdre un dia de treball i a lo pitjor deixaven de construir a Blanes.
Això si, els blanencs que treballen en aquestes obres, també els hi toca treballar, es com si fossin en territori estranger, com si treballessin en una ambaixada. Quines coses! Ara be, si en Mohamed de la botigueta del tot a cent, o la Maria de la botiga de garbuix on hi trobes quatre llaunes i dues samarretes, una caixa de fils i el tauró de plàstic per la canalla, se’ls hi acudeix obrir una estoneta, pot ser que se’ls hi obri un expedient i acabin pagant una multa.

VISCA LA FESTA! (per qui la pugui gaudir)

Manfer




2 de gener del 2008

FELIÇ ANY 2008


Les deseamos a todas las buenas personas que conocemos que el próximo año tengan toda la fuerza y den lo mejor de sí mismos sin importarles que les recompensen sus esfuerzos para trabajar por un mundo mejor, en el que la paz sea posible, con justicia y equidad y en el que sobrevivan las utopías aunque parezcan (y sean imposibles).
Porque trabajar para construir un mundo mejor es la felicidad más posible: