Com la mítica esposa d'Ulisses, des de que ha començat la nova etapa política el Penelopequip de govern ha començat el joc de fer i desfer la peça del teler. Bé, ara el que fa només es desfer, perquè de fer, fer, encara no ha fet res. Tampoc es sap a quin heroi estan esperant, perquè la veritat, d'herois en aquest equip no se’n sap cap, ni present ni absent, encara que alguns sembla que creguin que ho son.Des del primer dia es va anar desfent la peça ja feta d'un teler que ja tenia un bon tros acabat. Primer, adéu a l'estacionament de les autocaravanes; després, la recollida selectiva; a continuació, les revisions mèdiques.... ja tenim la peça ben esquinçada i ja veurem quin altre descosit ens prepararà cada ple.
Enlloc d'un tapis ben ordit, ens trobarem amb una mena de cobrellit de patchwort, d'aquells que tan agraden als ianquis però que de finor i estil no en tenen gaire, això si, de coloraines per enlluernar deu ni do!
Mes que un Ulisses, el que hi ha al front es un Polifém, que per allò del únic ull, li falta visió lateral i perd el control dels que diuen que li fan costat i que, com el personatge mític, al pas que va acabarà encegat però no pel tronc d'un enemic sinó per les pedres que es llencen els de la mateixa pleta. I segueixen posant pedaços i els cusen amb fils de mala qualitat.
La desfeta de la platja de s’Abanell, una altra apedaçada de rocs i cap posició enèrgica del Peneloequip per posar-hi remei. Desapareix l’ambulància municipal i quan arribi l’estiu que a cap blanenc se li acudeixi posar-se malalt per que potser no hi arribarem a temps mes que d’encarregar la caixa de fusta. Un altra tros de teler esquinçat! I quan el Peneloequip ens diu que no ens amoïnem, que els propers pedaços a afegir al teler seran de millor qualitat, no us ho creieu pas! Quan els altres servidors (que no servents, no ens confonguem) de Blanes fan propostes de teles i fils fins per a tothom, el Peneloequip els rebutja, diuen que no fan per ells, que aixó no toca.
No toca donar més i millor atenció a les víctimes de la violència de gènere, no toca millorar la qualitat dels barris, per ells això no son teles fines...
Això si, els hi fan peça les propostes dels prínceps que festejaven a Penelope per tal de fer-se amb Ítaca: quedarà molt maca una rambla Ruyra d’un sol carril de circulació -ja en parlarem quan els embussos arribin fins a Palafolls- aixó si, amb unes voreres de pedra de Girona de luxe.
Encara que no se on podran aparcar els cotxes els visitants que vulguin passejar per la zona de vianants, per que molt parlar de lo bonic però de zones de aparcament no se’n diu res. Ja veieu quin tapis! Sembla una mostra de les manualitats que fan alguns malalts mentals als psiquiàtrics.
Clar que tothom ho sap, de bojos n’hi han mes a fora que a dins...
Manfer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada