SOUS, SOUS I SOUS!

Passat l’estiu, la política municipal continua bullint. Els nostres polítics realment no han estat parats.Tots nosaltres, pensant que en el començament del curs tindríem els llibres escolars gratuïts, ens hem tornat a trobar la primera promesa electoral incompleta, però això si, s’han apujat els sous.
Ara, quan comença el període on les entitats esportives comencen la temporada, ens trobem que els pares i mares dels nois i noies federats en algun esport, hauran de pagar les revisions medico-esportives dels seus fills i filles, perquè l’Ajuntament ha retirat la seva forma de subvenció a les entitats esportives, que des de feia anys i per acord de tot el consistori (en aquells moments governava CiU i ERC) va ser instaurat, com una manera de tenir cura de la salut des nostres fills. Es clar, és millor destinar els diners a omplir les butxaques dels polítics, o dels seus càrrecs de confiança o d’algun esportista d’elit, que garantir que els nostres fills puguin fer esport amb totes les garanties, l’anomenat esport de base.
Quan van haver les pujades de sous, i la nominació dels càrrecs de confiança, el nostre alcalde declarava que el sou que cobraria no arribava al sou que cobrava com a director gerent de l’Hospital Asil de Blanes. Tenint en compte que el conveni de geriatria és un dels més baixos d’Espanya, te la barra de dir que el sou de quasi 73.000 € anuals, no arriba al sou de gerent. Em poso en la pell dels treballadors i treballadores de l’Hospital Asil, que no fa gaire reivindicaven millores laborals i salarials, com es deurien sentir de menyspreats. I com s’han de sentir tots aquells que mes a mes paguen la factura per l’ingrés d’algun dels nostres majors, saber que un percentatge, i gran del que paguen, es per cobrir aquest sou.
Ja sabem que els sous dels alts directius són molt elevats, però quan estem parlant de serveis a la comunitat, no creieu que és abusiu? I més quan els salaris dels treballadors són miserables.Queda clar que els nostres polítics actuals prefereixen aparentar que preocupar-se realment per les persones. I l’únic que prioritzen és la seva butxaca i la seva imatge.
Anirem veient al nostre poble com hi ha coses que es deixen de fer, perquè cada mes cal pagar aquests sous, tant els dels polítics electes, com els dels càrrecs de confiança que han col·locat...
Com deien els del PROA! La mamella és massa sucosa, i ara són ells els que estan aferrats. Votants del PROA no us sentiu enganyats? Vosaltres que pensàveu que votàveu per millores a la ciutadania de Blanes, i que teniu tot el dret de pensar-ho.
Perquè ara, a més a més, us tocarà fer recollida selectiva. Us tocarà ser solidaris amb el planeta.
Sabíem que eren de la dreta més rància (prioritzar l’individu per sobre la col·lectivitat), encara que ells ho volguessin dissimular, però cada vegada ho estan deixant més pales. Tan els del PROA com CiU... on anirem a parar!

Amparo

SANTA ANNA, FESTES... O FES-TE FOTRE!

Deixant de banda la discussió de que si les festes grans de Blanes donen massa protagonisme als focs per la seva llarga durada, hi han algns aspectes curiosos que per al ciutadà confirmen la visió d'un Ajuntament només amb afany recaptatori.

Parlem doncs del dia 26 de juliol Santa Anna, patrona de Blanes, on tots els blanencs, i els que no ho son però que hi solen esser en aquests dies, creuen que tindran l'oportunitat de gaudir d'un matí llarg i relaxat, sense soroll...
Així, la nit abans aprofitem per anar de marxeta: els focs, un soparet, unes copetes, una mica de ball a les Barrakes i... a la piltra!!! Quan estàs en el millor dels sons, recuperant-te de la gairebé segura ressaca, tot es posa a tremolar, un terrible estrall es capfica en el teu cervell, un trepant està fent un forat al teu cap.... Deu meu, ahir em vaig passar! penses, abans de gosar obrir els ulls. Quan ho fas descobreixes que potser si que vas una mica tocat, però que la realitat s'imposa. Davant de casa, com cada dia, veus els paletes aixecant els maons de les vivendes que estan construint, amb la radio a tota metxa emeten salsa o sevillanes; el trepant gegant treballa imparable al solar del costat preparant els fonaments d'un altre edifici, arrencant crostons de terra recollits per una grua que descarrega en un asmàtic i pudent camió de gran tonatge.
Ara si que estàs espantat!! que no era festa avui? ha estat tant llarga la ressaca que m'he menjat un dia i faig tard a treballar? cal que pensi en trucar a alcohòlics anònims...?
Tranqui... no et passa res greu, avui es Santa Anna, avui es festa, i es també el dia en que des de l'Ajuntament s'imparteix la norma absoluta de que tots els establiments comercials han de romandre tancats. Al carrer les botigues son tancades gairebé totes. Estorat, truques a la policia local per denunciar que s'està infringint la festa patronal, que no et deixen aprofitar a gust el dia de descans. La resposta et deixa bocabadat: Si les empreses constructores que fan les obres no pertanyen a Blanes, com que a ells en les seves poblacions no els hi afecta la festa, no estan obligades a respectar-la.
Ara si que t'encens com un coet!! I jo que? i el meu dret a la festa que?
Doncs tothom a fer-se fotre, blanencs, estiuejants, turistes, nens i nenes, gent gran...., l'afany recaptatori de l'Ajuntament sembla ser tant gran i la seva servitud envers les empreses constructores tan immens, que no es pot perdre ni un sol dia al any. No es pot impedir que treballin els constructors, perquè a lo pitjor s'enfadarien, els pobrets, per perdre un dia de treball i a lo pitjor deixaven de construir a Blanes.
Això si, els blanencs que treballen en aquestes obres, també els hi toca treballar, es com si fossin en territori estranger, com si treballessin en una ambaixada. Quines coses! Ara be, si en Mohamed de la botigueta del tot a cent, o la Maria de la botiga de garbuix on hi trobes quatre llaunes i dues samarretes, una caixa de fils i el tauró de plàstic per la canalla, se’ls hi acudeix obrir una estoneta, pot ser que se’ls hi obri un expedient i acabin pagant una multa.

VISCA LA FESTA! (per qui la pugui gaudir)

Manfer

FELIÇ ANY 2008

Les deseamos a todas las buenas personas que conocemos que el próximo año tengan toda la fuerza y den lo mejor de sí mismos sin importarles que les recompensen sus esfuerzos para trabajar por un mundo mejor, en el que la paz sea posible, con justicia y equidad y en el que sobrevivan las utopías aunque parezcan (y sean imposibles).
Porque trabajar para construir un mundo mejor es la felicidad más posible:

feliz año de trabajo para todas y todos!!!

DE PROA..... A POPA

“El camino es largo i lleno de dificultades. A veces, por extraviar la ruta, hay que retroceder; otras por caminar demasiado aprisa, nos separamos de las masas; en ocasiones por hacerlo lentamente, sentimos el aliento cercano de los que nos pisan los talones. En nuestra ambición de revolucionarios, tratamos de caminar tan aprisa como sea posible, abriendo caminos, pero sabemos que tenemos que nutrirnos de la masa y que esta sólo podrá avanzar más rápido si la alentamos con nuestro ejemplo”.

Paraules de Che Guevara que “los pamfletaires” tindrem presents, perquè estem a babord (a la part esquerra) de l’embarcació, per mostrar que tot i que la PROA del vaixell sembla tenir capità, la popa ha quedat sense tripulació. Les contradiccions manifestes amb els socis de govern plasmades a la premsa, no han estat motiu suficient per no entrar a governar. Mireu, mireu:

(Proa de Blanes, nº 18, octubre.2006)

“(...) Els ciutadans han de premiar o castigar als polítics que no donen o manipulen l’informació a l’abast dels seus conciutadans, i això és el que està passant a Blanes. Els programes electorals son tirats a la paperera quan aquests polítics arriben al poder i fan el contrari del que havien promès. Així que posem-nos mans a la feina i comencem a pensar en nosaltres mateixos (...)”.

I tant! Penseu, penseu en vosaltres mateixos! Que la ciutadania premiarà i castigarà quan vegi que les veritats venudes com temples cauen com castells de sorra quan s’arriba al poder.

(Proa de Blanes, nº 16, agost 2006)

“(...) Què es podria aconseguir amb tot això? Que tota la (mal) anomenada classe política, que viuen com Déu, anirien amb les orelles ben dretes per por de prendre la mamella. Es podria també donar el cas de que alguns d’ells, que ja fa anys i anys que viuen de conya, tinguessin d’arremangar-se i complir horaris laborals per tal de fer bullir l’olla (...)”.

Doncs va, sincronitzeu rellotges! No sigui que “tempus fugit”. Això si, a fer sonar flors i violes, per si de cas no perdeu el fil. No sigui cas que ara que la teniu ben aferrada, la mamella vull dir, us la prenguin.

(Proa de Blanes, nº 18, octubre 2006)

“(...) Si ens volen vendre o si volen desacreditar l’opció de tripartit, que facin una força política que es digui tripartit, però a les urnes la ciutadania només vota un partit. Els mateixos polítics no ens permeten escollir, passades les eleccions, els pactes que ells, descaradament, fan en un despatxet, moguts per interessos únicament partidistes. (...). És el primer que hem de canviar. Si no surt un partit clarament guanyador, que facin les cinc o sis combinacions diferents de partits, i que la ciutadania les torni a votar. Aleshores es podran omplir la boca amb el que sempre i sense cap vergonya, ens han estat fent creure: que la ciutadania els ha escollit”.

A veure: CiU, PDB, PP i si de cas “ara Si, ara NO”, si no surten malament els comtes, sumen 4. La ciutadania només vota un partit i clar, es evident que 4 són un partit clarament guanyador, no? Haurien de veure un concurs de la televisió (els hi recomano, divertit i francament interessant) que porta per títol “¿SABES MAS QUE UN NIÑO DE PRIMARIA?”. PROA!!!!!! Suspesos en matemàtiques!

(Proa de Blanes, nº 23, abril/maig 2007)

“(...) CiU, toda la legislatura sin hacer nada como oposición, cobrando del pueblo, y los días del pleno numerito de teatro delante de los medios de comunicación. (...) PP, sin palabras, lo mismo que un florero en un garaje. (...). Otros datos a valorar, son las previsibles subastas o chantajes de los pactos post-electorales. Ahora, nadie quiere hablar de ellos, pero las evidencias hablan solas. Entre ellas, el único aliado que le queda a ERC es CiU, salvo que ambos no sumen la mayoría y tengan que intentar incluir el soporte del PP(...), los lectores de PROA sabéis que unos y otros reciben duras críticas por parte nuestra Queremos desarrollar nuestro programa para transformar Blanes y no queremos que ningún pacto nos lo condicione, aunque abrimos las puertas a quienes compartan programa(...)”

Amics no tinc paraules! Primer critiquem els pactes, però després com sembla que compartim programa, obrim la porta. Sincerament, algú en pot aclarir primer el programa i després les similituds? Clar, com CiU no ha fet res en tota la legislatura i ha cobrat del poble, segons vostès, i el PP “lo mismo que un florero en un garaje” -qui li havia de dir eh!, senyor Lillo!-, doncs passeu, passeu que veureu el piset i de passada, que tal si signem un pacte?

(Proa de Blanes, nº 23, abril/maig 2007)

“(...) Amb el personal que hi ha ara no podem anar ni a la cantonada. No saben d’on venim, ignoren a on som i no tenen cap idea de vers on hauríem d’anar. Només tenen set de poder”

A vegades també li he de donar la raó senyor Ramos. No sabem d’on venim perquè això és ahir i és temps passat que ja no ho recordem o no ho volem recordar, no tenim cap idea de vers on hauríem d’anar perquè el futur que ens espera, amb aquest Ajuntament tot just estrenat, es incert. Com diria Allen Zimmerman (Bob Dylan pels amics) només ens queda avui, i malauradament, ja ho diu vostè, ignorem a on som! Però clar no sempre es pot tenir la raó. Quan diu que amb el personal d’ara no podem anar ni a la cantonada, encara no puc entendre com surt de casa seva per anar a treballar a l’Ajuntament. Que no sap qui són els seus companys de consistori? Si, si, aquells amb els que: ni a la cantonada!

(Proa de Blanes, nº 12, març 2006)

“(...) El passat dia 17 de febrer d’enguany, la confederació CiU presentarà el que serà candidat per la mateixa a les properes eleccions municipals de 2007 El seu passat polític no està gaire clar. (..) Com es pot fiar d’una persona que el dissabte 25 de febrer digui que no aprovaran els pressupostos perquè hi ha un desfasament de 7 milions d’euros i el dilluns, 27 de febrer, CiU aprova els pressupostos?(...). La Confederació ha triat al doctor (perquè es una persona de pau i consens) pressionada per un grup de la mateixa que no volia veure a n’en Ramon Ramos ni a la Susanna Sola (...). La Confederació, al posar al doctor com a candidat, vol fer una política continuista, ja que aquest senyor, ja ha estat dintre del govern i està a l’oposició actualment (aquesta que no far res).(...)”

Lleig, molt lleig Junta Directiva de PROA. “Hoy te quiero mas que ayer, ¿Pero menos que mañana?” Haurien de llegir el refranyer popular, els hi sona? “HASTA EL RABO TODO ES TORO”, “NO VENDAS LA PIEL DEL OSO ANTES DE HABERLO CAZADO”. Sembla que per arribar al poder tot els hi ha valgut, però ara com explicaran a tots aquells que els hi han votat que: “donde dije DIGO digo DIEGO”.

Ciutadania! Veient aquestes joies d’articles, malauradament, només puc citar Molière: “Los cántaros cuanto más vacíos, más ruido”

COHERENTS AMB ELS NOSTRES PRINCIPIS, FIDELS ALS NOSTRES VOTANTS

- Tots el partits són iguals, diuen una cosa i en fan un altre

- Tots els partits polítics el que volen és el poder al preu que sigui

Frases quotidianes en les converses de la ciutadania. No els manca la raó, doncs l’espectacle kafkià de l’acord dels quatre partits polítics CiU, ERC, PP, i PDB, per arribar a la poltrona de l’Ajuntament de Blanes passant-se pel forro programes, principis i coherència, no fa més que confirmar i atorgar la veritat a les dues frases popularment esteses.

Malgrat uns deien que volien netejar l’ajuntament de polítics paràsits, ara ja hi son dintre cobrant i preparant endolls. També tenim el polític que es ven al millor postor. Altres s’embutxaquen la política i la dignitat personal. També cal fer el cor fort i associar-se amb persones que has denunciat... per assolir el poder tot si val!

Conjuntament amb el PSC, nosaltres ICV-EUiA només ens mancava un vot per aconseguir majoria. Varem perdre el govern per ser coherents, per ser fidels a votants i principis. No ens penedim del que hem fet, no tot si val en política, l’ètica i la coherència són valors fonamentals.

Quatre anys difícils tenim pel davant, el puzle/govern de Blanes farà mans i mànigues per fer més soroll que feina. Des d’EUiA farem el que sabem fer: governar pel poble, per la classes populars quan toca i quan hem d’estar a l’oposició serem exigents amb el govern; fiscalitzarem la seva feina des d’una oposició constructiva i positiva per Blanes... no tots el polítics som iguals!